Aquesta il·lustració del gravador francès Gustave Doré correspòn a una coneguda escena del conte Barbablava . Concretament, el moment en què el terrible senyor li fa prometre a la jove que, mentre ell sigui fora, no obrirà la porta de l'única cambra del castell on hi té prohibida l'entrada. La noia, presa de la curiositat, no pot evitar transgredir les normes i baixar al soterrani. Allí, darrera la porta prohibida, hi descobreix l'horrible secret del seu marit. Un munt d'ossos amuntegats: les restes mortals de les anteriors esposes. En tornar, Barbablava no triga en adonar-se'n i, enfurismat, vol assassinar-la. Ella li demana clemència, només una estona per resar i acomiadar-se del món. És una manera de fer temps, fins que arribin els seus germans que, finalment, acabaran amb la vida del tirà. Les antigues interpretacions d'aquest conte posaven l'accent en el fet que la curiositat havia posat en perill a la noia. Si no hagués estat tan tafanera, res no hagu