Carmen Machi ens pren el pèl

Un estudi d'un laboratori marsellès ha demostrat que els probiòtics que s'introdueixen en alguns productes de la marca Danone, són els mateixos que s'utilitzen per a engreixar porcs i pollastres, la qual cosa podria fomentar l'obesitat infantil. Imatge extreta de Google.

La marca Danone ha reclutat, a l'Estat espanyol, una colla de rostres coneguts,  per a promocionar els seus productes. Els esmentats personatges, de forma insistent, pretenen vendre'ns les suposades propietats terapèutiques dels làctics en qüestió. Carmen Machi i José Coronado han protagonitzat uns risibles i recurrents espots que ens mostren el camí per a regular el trànsit intestinal. Lola Herrera apareix en pantalla, al costat d'una nena -que se suposa que és la seva néta-, per a convèncer-nos d'allò que necessitem beure, per activar les nostres defenses. Paula Echevarría ens ensenya de quina manera podem saciar la gana amb un iogurt llaminer, que ens ajudarà a mantenir el sobrepès a ratlla. La coreògrafa Coco Comín ens encoratja a conservar la fortalesa òssia. Vicente del Bosque, Miguel Indurain i Manolo Escobar fan el mateix i ens alliçonen, aquesta vegada,  sobre què cal prendre per a combatre el colesterol. L'estratègia publicitària és antiga i, tanmateix, eficaç. Un rostre familiar ataca una de les nostres pors més atàviques: el temor a perdre la salut.  I després hi ha l'efecte de la repetició. Una i altra vegada, uns anuncis que treballen a nivell subliminal. Malgrat que tots sabem que la publicitat té un component enganyós, caiem de quatre grapes en el seu joc de seducció.

En una ocasió, recordo que un nen de set anys em comentava que la seva àvia estava malalta de càncer i ell li aconsellava -santa innocència-, que begués Actimel, perquè així es recuperaria. Hom pot pensar que es tracta d'una fantasia infantil, una mena de creença màgica que només atenyen les criatures però el públic adult també acudeix al consultori dels professionals de la salut, amb tota mena de falses creences preconcebudes, al voltant de productes com Activia, Vitalinea, Densia, Danacol, Vivesoy... Així ho explica la doctora Irina Matveikova, en el seu llibre Inteligencia digestiva (La esfera de los libros, 2011). És a dir, sense tenir una informació fefaent sobre l'autèntica naturalesa d'un determinat aliment, confiem cegament que ens ajudarà a sentir-nos millor i podem experimentar un intens sentiment de frustració, quan no assolim els resultats desitjats. Per altra banda, aquesta tendència al "producte miracle" pot allunyar-nos de l'autèntica via per a millorar el nostre estat de salut. Però no es tracta tan sols de reconèixer que les propietats que defensen certes marques són exagerades sinó que, en alguns casos, tenen efectes realment perniciosos sobre l'organisme.

Un estudi sorgit d'un laboratori de Marsella, encapçalat per Didier Raoult i publicat a la revista Nature, ha demostrat que els iogurts de les marques Activia i Actimel, contenen una mena de probiòtics que s'utilitzen per engreixar el bestiar i podrien ser una de les causes de l'epidèmia d'obesitat infantil que es pateix a França. La casa Danone ha sofert conseqüències importants a causa d'aquesta troballa, que ha demostrat l'abast de la publicitat enganyosa que empra des de fa dècades. Una vegada més, queda palesa la importància de la recerca científica, a l'hora de combatre la morralla televisiva que pretén rentar-nos el cervell i escurar-nos la butxaca, a costa del nostre benestar. Òbviament, el mercat alimentari pressiona perquè aquests resultats no vegin la llum. És evident, també, que les bàrbares estisores neolliberals retallen la nostra capacitat per destriar el gra de la palla. En qualsevol cas, convé tenir sempre present la vella i sàvia dita: donde no hay publicidad, resplandece la verdad.