Si plores perquè has perdut el Sol...

Imatge: losgenoveses.net Quan s’analitza el perfil de certs personatges de les altes esferes, la referència a llur vida sexual es contempla des d’alguns mitjans com una gruixuda línia vermella que no convé traspassar. L’exposició a bombo i plateret de la infidelitat de François Hollande i la posterior “venjança” mediàtica de la seva exparella, l’atractiva politòloga Valérie Trierweiler, van generar una comprensible controvèrsia sobre els problemes ètics i l’escàs interès periodístic que en tantes ocasions implica irrompre en la intimitat dels caps d’Estat. Aquestes reserves són ben lloables, sempre i quan no se sospiti que les aventures amoroses s’han sufragat amb diners públics, com seria el cas del recent escàndol que ha esquitxat el president d’Extremadura, el popular José Antonio Monago. Si s’han comès agressions sexuals a persones adultes o bé abusos a menors també és necessari que els ciutadans en coneguem els detalls. I aquí és quan sorgeixen els problemes de sile

   Imatge d'arxiu: Gtres  Un dels grans temes d'aquests dies –a banda de la bragueta viatgera de Monago, la mort de la duquessa d'Alba i les noves revelacions referents a les increïbles aventures del “pequeño Nicolás” per les clavegueres de l'Estat- ha estat, sens dubte, l'entrada a la presó d'Isabel Pantoja. Si hem passejat pel mercat, hem pres un cafè al bar o ens hem creuat amb els veïns de l'escala, és probable que n'hàgim escoltat opinions de tota mena. Això per no esmentar les tertúlies televisives, en les quals s'hi han reproduït alguns dels tòpics sexistes que diferencien clarament la visió de la delinqüència femenina de la que es produeix en el cas dels homes. És a dir: no s'ha enfocat la qüestió des d'un punt de vista estrictament penal sinó que s'hi ha introduït la visió moralista que històricament ha impregnat l'avaluació de la conducta de les dones recluses (Almeda, 2005). Segons l'escumosa retòrica de

   Imatge de Pedro Sánchez i Felipe González, extreta d' elconfidencialdigital.com Diuen les males llengües que el principal problema de Pedro Sánchez no és que s’assembli a un actor de telenovel·la sinó que pensi com a tal. S’han fet tota mena de comentaris, carregats de conya, tant a les xarxes socials com als mitjans, sobre les seves múltiples ficades de pota -la proposta de celebrar funerals d’Estat per a les víctimes de violència de gènere; la suggerència de fer desaparèixer el Ministeri de defensa; l’ocurrència de comparar el masclisme amb l’independentisme, etcètera. Vist des de fora, fa la impressió que aquells que mouen els fils del partit a l’ombra han d’anar-li al darrere i esmenar-li la plana, sense que es noti gaire que el corregeixen. En el cas de Catalunya, darrerament, el flamant candidat ha suavitzat notablement el seu discurs, potser gràcies als consells del veterà Miquel “Iceta-Fouché”, que ha sabut captar quines eren les vertaderes necessitats com

Imatge: Rac1.org Hi havia molta gent que no tenia cap intenció d'anar a votar el diumenge però que finalment es va decidir pel clima de tensió que es va generar durant i abans del procés participatiu. Més que tenir un efecte dissuasiu, penso que la intervenció de la Fiscalia General de l'Estat va esperonar els més escèptics, entre els quals em compto, a prendre una decisió d'última hora. Per part meva, també hi van contribuir les declaracions d'Alícia Sánchez Camacho i la manifestació de Plaça Sant Jaume de l'entitat espanyolista “Libres e iguales”, els portaveus de la qual van llegir un manifest en contra del “nou 9-N”. Em va semblar d'allò més insòlit que fins i tot s'oposessin a una “manifestació amb llista d'assistència”, tal com va definir en una ocasió la jornada el filòsof Josep Ramoneda. En cap moment sostindria que no tinguessin dret a expressar-se, òbviament, sinó que, a banda de reafirmar les conviccions de la seva parròquia, segurame

Francisco Nicolás Gómez Iglesias, més conegut com a "pequeño Nicolás", en una conferència a la FAES, al costat del criminal de guerra José María Aznar. Imatge extreta de Facebook.    En el context de l’operació Púnica –la trama d’aconseguiment de contractes públics a canvi de comissions, capitanejada per Francisco Granados-, Rosa Díez va etzibar-li a Mariano Rajoy que la corrupció podria ser l’Ebola de la democràcia. Té la seva gràcia que UpyD s’erigeixi en flagell d’aquesta xacra que tot ho embruta, si tenim en compte que a dins de la formació magenta hi han sorgit tota mena de crítques, relatives al seu lideratge narcisista i despòtic, implacable amb les veus dissidents. Cal recordar, entre altres polèmiques, que els orígens d’aquest partit progressista i no nacionalista estan tacats igualment per l’ombra del dubte. Segons informacions publicades al diari El País , la plataforma Basta Ya , germen d’UpyD, va ser finançada amb diners provinents de la comptabilitat B