Si plores perquè has perdut el Sol...

Foto: Clinica-aeromedica.net   La informació sobre les suposades causes del tràgic accident de Germanwings ahir va fer un gir copernicà quan la fiscalia francesa va llançar la hipòtesi que el jove copilot Andreas Lubitz, de vint-i-vuit anys, estava sol a la cabina i va pressionar voluntàriament el botó de descens, un cop el pilot ja n'havia sortit. Aquest escenari col·locava en un discret segon pla de responsabilitats les asseguradores, així com la companyia Lufthansa, propietària de l'Airbus A320, de l'aerolínia de baix cost en la qual van perdre la vida 150 persones. Aquesta mena d'explicacions, als ciutadans, ens produeix una sensació de déjà vu , quan les comparem a narratives mediàtiques similars, associades a d'altres catàstrofes.  En l'estremidora carta de Curra Ripollés , germana d'un comandant que va morir al Yak-42, de molt recomanable lectura, es fa palès de quina manera miserable s'obstaculitza la investigació dels fets,

Malgrat l'allau de missatges encaminats a promoure la felicitat, convé recordar que la tristesa pot tenir un caràcter adaptatiu. Imatge extreta de Google . Dia 20 de març. L’ONU ens recorda novament que celebrem el Dia Intenacional de la Felicitat , en una campanya de la qual Ban Ki-moon n’és el protagonista. Com no podia ser d’altra manera, s’ha inventat el hashtag de rigor, #happysoundslike , que també ens convida a tenir present que el benestar és una aspiració universal. Els diaris s’omplen d’articles i més articles, amb consells fàcils i ràpids, sobre com assolir l’anhelada satisfacció vital. Alguns fan referència a l’entorn laboral, mentre que d’altres ofereixen tips més generals però igualment superficials. No hi falten els clàssics rànquings dels països més pletòrics ni tampoc els “resultats miracle” del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Es veu que l’últim baròmetre del gener de 2015, entre d’altres enlluernadores xifres, revela que el 78’8% d

Fotografia: Francisco Seco / AP “Els avenços tecnològics han estat poderoses eines per a la democràcia, donant accés a tothom a participar en la societat, però l’ús cada vegada més freqüent de la mineria de dades per part dels organismes d’intel·ligència desdibuixa les línies entre la vigilància legítima i la vigilància massiva i arbitrària.” Navi Pillay, Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans. Se sol fer referència a la novel·la de George Orwell,  1984 , a l’hora d’il·lustrar metafòricament la vigilància a la qual estem sotmesos els ciutadans, a través de les noves tecnologies o les càmeres als espais públics. Sens dubte, aquesta obra distòpica és un referent ineludible, si volem emmarcar un control exhaustiu del qual amb prou feines en som conscients. Avui en dia, si hom assegura que l’espien a través del telèfon mòbil no pot ésser titllat de cap manera de patir un deliri paranoide sinó de gaudir d’una lucidesa envejable. Recentment, ens hem assabentat,

  Imatge: infinigeek.com Un any més, ha culminat el Mobile World Congress i els nostres mitjans de comunicació no han escatimat sabó a l’hora d’exaltar-ne les mil i una virtuts. A banda dels coneguts abusos de les grans empreses de tecnologia, tant a nivell laboral com mediambiental o la seva implicació en cruents escenaris bèl·lics en diferents punts del mapa, dels quals n’hem fet esment en aquest blog, enguany hem sabut mig d’estranquis que a la lloada fira s’hi han elaborat “llistes negres” de treballadors, els quals han estat acomiadats a caixes destemplades pel fet de formar part de moviments socials reivindicatius – vegeu aquí el relat que en fa La Directa -. L’excusa: preservar la seguretat del recinte; no fos cas que el típic gihadista es colés entre els precaris assalariats i donés un bon ensurt a les respectables autoritats. Tampoc hi han faltat les clàssiques notícies escumoses, relatives a l’augment del sexe de pagament nocturn, exposades amb una frivolitat es