diumenge, 30 d’abril de 2017

"Balena Blava", reflexions addicionals




Imatge extreta de Huffington Post


El passat divendres em va trucar la periodista Laia Vicens, del diari Ara, per a sol·licitar la meva opinió sobre el fenomen de la Balena Blava, una mena de joc de rol macabre, difós a través de les xarxes socials, que indueix els adolescents cap al suïcidi mitjançant un sèrie de proves, que inclouen la visió de pel·lícules de terror, el contacte amb altres membres de la temerària comunitat virtual i la interrupció del son. A través de coaccions, també s'empeny els usuaris cap a conductes autolesives, entre d'altres maniobres d'aproximació al terrible objectiu final. Si us ve de gust llegir l'article, on es recullen altres parers professionals, podeu fer-ho clicant aquí.

Com que generalment no tens massa temps per reflexionar, quan et demanen el punt de vista en un mitjà de comunicació, aprofito l'espai del blog per a subratllar alguns aspectes importants, vinculats a aquesta notícia, que s'ha escampat com la pólvora arreu del món i no ha estat exempta de polèmica, atès que en alguns rotatius digitals s'afirma que en realitat estem davant d'una llegenda urbana, nascuda d'un diari sensacionalista rus. En altres portals, se sosté que l'elevat nombre de morts per suïcidi desencadenats no seria de la magnitud publicada. Aquesta discrepància genera bastanta confusió al lector -que no troba la manera de contrastar la informació- però, sigui com vulgui, està clar que el ciberassetjament és un fenomen ben real i mai no és sobrer de refrescar la memòria per a fomentar la prevenció, que no l'alarmisme ni la suspicàcia injustificades.

En la meva opinió, el procediment emprat pels promotors de la perversa iniciativa mostra que estem davant d'un nou cas de persecució de menors a través d'Internet, malgrat que en aquesta ocasió presenti un format peculiar, especialment cridaner. En primer lloc, es distingeix una fase de seducció, un ganxo que atreu l'usuari a través de la suposada mitologia d'un animal majestuós, que decideix llevar-se la vida. Els successius reptes, presentats lúdicament, a la manera d'una gimcana de por, també suposen un atractiu afegit, en aquesta etapa evolutiva. Tal com jo ho he entès, un cop s'ha debilitat la voluntat de l'adolescent, s'accentua la fase d'amenaça, la qual fa sentir-lo encara més indefens, a la mercè de la voluntat dels abusadors. Malauradament, com en tants en altres casos, el procés de manipulació pot finalitzar amb la mort de la víctima.

No veig massa clar que l'esmentada dinàmica s'hagi de produir en situacions excepcionals, a dins de famílies greument desestructurades ni tampoc en perfils psicopatològics concrets. Qualsevol procés de bullying pot iniciar-se en contextos d'aïllament o de vulnerabilitat, els quals no són estranys en l'entorn social actual ni tampoc en el trànsit de la infància cap a la joventut. Ho hem comentat en altres ocasions, en aquest blog: la hiperconnexió i la manca de comunicació són dos ingredients que entorpeixen la resolució de conflictes i per això és cabdal el fet d'evitar l'excés d'hores en solitud, davant de les pantalles. Per a desarticular la temuda banda criminal de la Balena Blava, a part de comptar amb la intervenció policial, una acció tan senzilla com el diàleg en moments de distensió, pot tenir conseqüències definitives. Apaguem una estona el mòbil i posem-nos a parlar.