Es busca una mica de coherència




A la recomanable pel•lícula Disconnect (2012) es plantegen diversos drames lligats al mal ús de les noves tecnologies, entre els quals el cyberbullying. A la imatge, una de les famílies afectades per l'assetjament escolar prova de trobar respostes a la violència que els ha colpejat, de forma tan inesperada com brutal.


No hi ha cap dubte que la paraula bullying està de moda i que la tendència no ha passat desapercebuda als magnats de la comunicació, que s'han afanyat a munyir la generosa vaca de la morbositat. S'han emès programes en prime time sobre el tema, amb un enfocament qüestionable, com ara el polèmic "Proyecto Bullying" de Cuatro, presentat per Jesús Vázquez, que va haver de superar les traves de la fiscalia de menors i entomar les dures crítiques d'alguns espectadors, a les xarxes socials.

Ho heu llegit bé. L'imperi mediàtic que acull nombrosos espais saturats de caspa, on les bronques o el sexisme més primari hi tenen una presència constant, va col•locar a la graella una proposta pretesament encaminada a conscienciar la comunitat educativa del greu problema de l'assetjament entre iguals. Vindria a ser com aquell pare que sermoneja el seu fill sobre les maldats de la droga, mentre aguanta un got de whisky en una mà i s'emporta una cigarreta als llavis amb l'altra. Em sap greu dir-ho però en totes aquestes proclames carregades de bones intencions només hi sé veure un sentimentalisme passatger, que avui es preocupa per les pobres criatures maltractades i demà plorarà per les foques de l'Àrtic, sense qüestionar mai les bases estructurals de les injustícies denunciades.

Val a dir que Paolo Vasile encara ha anat més enllà en la seva èpica croada antibullying perquè el programa de Mediaset s'emmarca en la campanya "Se buscan valientes", que compta entre els seus promotors amb l'estrella nacional del rap Juan Manuel Montilla, més conegut com El Langui, autor d'un tema especialment creat per a l'ocasió. Vet aquí una de les estrofes:

"Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado no le tengas miedo al malo
Se buscan valientes que ayuden y se enfrenten a Darth Vader y a algún gamberro más que con abuso siempre van..."

En l'epicentre del missatge principal que es llança a l'audiència s'hi col•loquen els menuts espectadors de les escenes de crueltat i se'ls demana que es posicionin al costat dels alumnes humiliats. Està clar que el paper dels testimonis passius és cabdal en la resolució dels conflictes però em pregunto si és adequat projectar aquesta idea damunt dels infants i adolescents, com si fos  bàsicament a sobre de les seves espatlles que recaigués la responsabilitat d'afrontar aquest complex fenomen psicosocial, que hem batejat amb el nom de bullying.

Em fa la impressió que els responsables de la campanya han sentit tocar campanes sobre projectes d'intervenció prestigiosos, com ara el finlandès KiVa,  que justament dóna protagonisme a aquells que contemplen els abusos sense participar-hi però, això sí, sempre comptant amb el compromís sostingut del centre educatiu i de la resta d'implicats. Per altra banda, també caldria valorar altres contextos, que van més enllà de l'entorn immediat, per entendre el comportament dels menors, de la manera que ho han defensat psicòlegs com Urie Bronfenbrenner (1917-2005), conegut per la seva teoria ecològica del desenvolupament.

Per posar només un exemple, el paper de les noves tecnologies i la forma com aquestes de vegades dificulten la comunicació en el nucli familiar, pot resultar determinant a l'hora de desencadenar un episodi d'assetjament, sense que els adults se n'adonin. Tal com es reflecteix en el film Disconnect, els companys que participen activa o passivament en l'agressió, són petites peces d'un engranatge sofisticat, en el qual no sempre és senzill assenyalar els autèntics culpables -els Darth Vader de la cançó- amb el dit. Per descomptat, el sensacionalisme deshumanitzador dels mitjans no està al marge d'aquest conjunt de complexes interaccions. Per això grinyola tant que el mateix lloc on s'esbudellen famosos sense pietat, s'exploten els treballadors o es cosifiquen les dones, es presenti com una plataforma per lluitar contra el sadisme a les aules. Serien d'agrair una mica de coherència i de sensibilitat, encara que perjudiquin la butxaca del senyor Vasile. És demanar massa?






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia