El gran derrotat del 21-D

Imatge extreta de eleconomista.es

Els resultats electorals ens ajuden a reflexionar sobre la realitat que vivim al país tant per les victòries celebrades com per les amargues derrotes patides. En el primer punt -com és habitual-, hi ha parers contraposats en la premsa nacional: mentre que unes portades ressalten la posició assolida per Ciutadans-Ciudadanos, les altres remarquen la renovada majoria absoluta independentista, obtinguda en un context de repressió ferotge. En canvi, hi ha poques anàlisis que suscitin tant de consens, a dins i a fora del país, com la clatellada èpica que van suposar els tres diputats obtinguts pel PP, en una nit que va situar els catalans a un pas de l’infart de miocardi i a la formació de Xavier García-Albiol en l’últim lloc del Parlament, per darrere de la CUP. La cara dels companys de partit en la compareixença de rigor era un poema. Si la pantalla televisiva tingués capacitat per supurar sentiments, hauria suat sang, suor i llàgrimes.

Feia dies que al candidat popular se’l veia neguitós -deia que volia tancar TV3 per obrir-la novament i posar-hi gent normal- però no crec que ni en el pitjor dels seus malsons hagués augurat una patacada de proporcions còsmiques com la del 21-D. Tampoc ho devia presagiar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quan es vantava públicament d’haver escapçat l’independentisme i posava al descobert sense avergonyir-se’n l’evident problema de separació de poders a Espanya. Una penosa relliscada que fou ben aprofitada pels adversaris en campanya. Sí que ho devia preveure el rei emèrit, que no és sospitós de ser separatista -ni molt menys republicà- quan va deixar anar en una visita al País Valencià que todo esto que pasa en Cataluña es culpa de estos del PP. El ciutadà Juan Carlos serà tot allò que vostès vulguin però no té ni un pèl de ximple i pels tractes autonomistes llargament mantinguts amb la Convergència de Jordi Pujol sap perfectament que, sense negociació, no hi pau possible a Catalunya. Ho va recordar Carles Puigdemont des de Brussel·les, que la recepta del 155 no funcionava i, en conseqüència, Mariano Rajoy l’hauria de trucar i asseure’s per parlar.

 Ara com ara, no sembla pas que el registrador de la propietat s’hagi donat per al·ludit, atès que en unes declaracions recents ha considerat que la seva interlocutora vàlida és Inés Arrimadas, malgrat que ella no tingui capacitat per formar Govern. En l’esmentada intervenció, Rajoy ha tornat a deixar clar que segueix negant l’existència d’un conflicte que necessita resoldre’s per la via política. ¿Què es pot solucionar amb un membre de l’oposició que té el mateix punt de vista que el teu sobre el problema catalán? El jutge del Tribunal Suprem, per la seva banda, ha ampliat la llista d’investigats per delicte de rebel·lió, en la qual s’hi inclouen, entre d’altres, Marta Rovira, Artur Mas, Anna Gabriel, Mireia Boya, Neus Lloveras i Marta Pascal. Sembla que els tribunals i la policia tornaran a ser els protagonistes de l'etapa que tenim per davant. No van aprendre res el primer d'octubre ni ho han fet la nit de les eleccions. 

Bon Nadal per a tothom, especialment per a aquells que no ho poden celebrar en família. Tot el suport i la solidaritat, en aquests temps difícils.