Si plores perquè has perdut el Sol...

Imatge extreta de Wirakei School Ahir em van ensenyar un vídeo espantós  penjat per dues adolescents gallegues a l'Instagram en el qual les noies expressen la seva admiració pel partit d'extrema dreta de moda: Vox. Trobo meravellós el fet de viure desconnectada dels relats difamadors dels professionals de l'odi però, per més que m'hi esforci, sempre me'ls acabo trobant i aleshores em donen una bona bufetada, quan menys me l'espero. És preferible ser conscient dels discursos «desacomplexats» que agafen força dia rere dia per aprendre a afrontar-los, malgrat les frustrants limitacions existents. Les adolescents del tristament famós vídeo s'expressen de forma grollera i cruel, alhora que demostren una profunda ignorància respecte els temes sobre els quals opinen a pulmó obert: l'avortament, la violència masclista, la reassignació de sexe, la dictadura franquista i les polítiques migratòries. No només resulta esgarrifosa la seva lacerant incultura

Getty Images En arribar les festes nadalenques, un dels dilemes que sorgeix és si cal assistir o no als àpats als quals hem estem convidats, en l'àmbit familiar o laboral. La problemàtica no rau en com «sobreviure» el dinar o el sopar en qüestió -tal com hem comentat en altres ocasions,  aquí ,  aquí , o aquí - sinó directament si convé fer-hi acte de presència. Els dubtes acostumen a ser més acusats quan han esclatat conflictes seriosos durant l'any i encara ho són més en el cas que s'hagin patit episodis d'assetjament psicològic o algun altre tipus d'abús, de manera directa o vicària.  Aquesta no és pas una qüestió anecdòtica, si tenim en compte com n'han quedat d' erosionades les relacions humanes , en el context de les privatitzacions, la reforma laboral i l'austeritat. Si ens centrem en l'entorn del treball, un dels temes que s'acostuma a posar damunt la taula en els consultoris de psicologia és la desconfiança vers els compan

El portal Mundopsicólogos té una secció de consells psicològics i recentment m'han demanat si podia col·laborar-hi. Avui enllaço l'article que hi he escrit (en castellà), sobre la necessitat d'enfocar de manera rigorosa el tractament dels problemes de memòria, en persones de totes les edats. Cal evitar les actituds derrotistes però també les falses expectatives. Si els ve de gust llegir-lo, poden fer-ho clicant aquí .

L'exposició visual al menjar i l' eventual alimentació forç ada dels presos polítics són un parell de teme s controvertit s que cal valorar des d'u n punt de vista psicològic i que han tingut nombrosos precedents en la Història. Imatge extreta de Fine Art America . D'ençà que va començar la vaga de fam indefinida dels presos polítics catalans per a denunciar la dificultat d'acudir a instàncies judicials europees, a causa del bloqueig del Tribunal Constitucional, que han emergit tot un seguit de polèmiques respecte el tracte que cal dispensar-los. Paga la pena de recollir-les i comentar-les també aquí perquè tenen una indiscutible rellevància des del punt de vista de l'afectació de l'anom enada salut mental . A banda de la repercussió psicològica vinculada a les seqüeles estrictament mèdiques, determinades circumstàncies hostils poden suposar-los un problema afegit. En el cas de Sánchez i Turull -suposo que per a Forn i Rull succeirà el matei

Imatge extreta de Pixers A les xarxes socials, cada cop més sovint s'hi pengen missatges que fan referència a la precarietat que de mica en mica s'apodera de nosaltres i ens deixa menys marge de maniobra, a l'hora de construir alguna cosa que s'assembli mínimament a un projecte de vida. Aquesta manca de control és a l'arrel de nombros os problemes psicològics, tal com hem apuntat en altres ocasions. Joves que desitjarien formar una família però ni s'ho plantegen perquè no aconsegueixen volar del niu . Homes i done s madurs que tornen a casa dels pares, a mb un munt de deutes a sota del braç . Persones grans , en l'edat del repòs , malvi vint permane ntmen t estressades a causa de les nombros es càrregues que encara han d 'assumir. Criatures amb la infància robada, vingudes de qui sap on. T ota la psicologia evolutiva ha estat  pos ada de cap per avall. No sabem quin mar naveguem. Precarietat com a eufemisme de pobresa i esclavitud co

Imatge extreta de 123rf Una psicòloga es pot trobar amb demandes tan sorprenents com ara la petició per part de clients de claus per a sobreviure o prosperar en el món laboral. En això no hi hauria res de particularment sorprenent si no fos per la mena d'orientacions esperades, en segons quins casos, que no van encaminades en absolut al foment de l'excel·lència ni tampoc a la creació d'un bon ambient a la feina sinó a l'assoliment d'habilitats que els permetin de grimpar a dins de l'empresa, encara que l'ascens comporti greus perjudicis per als companys o per a les persones a les quals atenen en l'exercici de la seva professió. Com que trepitjar caps «encara» els provoca malestar, als consultants els agradaria aprendre a deixar de banda els enutjosos remordiments amb la finalitat que aquests no interferissin en els seus ambiciosos propòsits. És a dir: perceben el fet de posar-se en la pell de l'altre com a quelcom poc adaptatiu, que causa

Imatge extreta d'ADDtitude Fa una colla d'anys, en un pis assistit per a persones amb discapacitat i/o greus problemes psicològics vaig patir una agressió. No em va deixar "traumatitzada" ni va ser, de bon tros, la pitjor experiència que he tingut en aquesta professió, que té moments esperançadors però també francament amargs, especialment en èpoques de precarietat laboral com l'actual, en què els canvis de personal són freqüents i no afavoreixen, precisament, que es conservin els vincles amb els usuaris. L'estabilitat afectiva sempre és important però encara ho és més quan tractem amb persones en situació d'extrema vulnerabilitat. Porto l'anècdota a col·lació perquè em sembla necessari fer una petita reflexió al respecte. No penso que es tracti de cap episodi puntual ni exclusiu del nostre país pel que he pogut llegir en diversos fòrums. Era un matí qualsevol de cada dia, en què havia d'ajudar una dona jove diagnosticada d

«Aquest no és un moment per a la facilitat i el confort. És un moment per a gosar i resistir»  -Winston Churchill. Imatge extreta de Wolf &Iron. De les frases cèlebres que pronuncià Winston Churchill se n'han fet pòsters, tasses, coixins i tots els productes de consum que ens puguem imaginar. Una cita seva és el complement ideal per a una columna de diari o un discurs motivador, en aquests temps de profunda incertesa. Si Churchill va desafiar el nazisme en els instants més foscos i el va vèncer contra tot pronòstic, què no hem de poder fer nosaltres, pobres mortals, davant de les amargors de la vida.  Per part meva, a banda de les qüestionables decisions polítiques, quants més detalls en conec de la biografia, més insuportable crec que devia ser l'admirable Winston en les distàncies curtes. Era un bevedor empedreït, tenia tendència a la megalomania i podia tractar amb un marcat menyspreu aquells qui l'envoltaven. Per pertorbador que pugui semblar, uns c

Una imatge de la Plaça Francesc Macià, una horeta abans que comencés la «performance» de l'onada. Foto: Clara Esquena i Freixas.  Aquesta ha estat una setmana informativament extenuant, que ens ha deixat un munt de temes preocupants per abordar, entre els quals la venda d'armes a l'Aràbia S au dita, la detenció de Willy Toledo , el judici a Pablo Hasél , l'escàndol de les vexacions a les alumnes de la facultat de Psicologia de la Universitat d'Oviedo, el frau dels màsters dels polítics o la dimissió del doctor Baselga , a causa d'un flagrant conflicte d'interessos amb la indústria farmacèutica. En resum: negocis criminals, catolicisme inquisitorial,  censura desbocada, masclisme ranci (valgui la redundància) i corrupció acadèmica i científica. Un compendi llefardós dels mals que avui ens colpegen. En  comptes de posar les mans en aquesta massa de notícies greixoses, permetin que recordi algunes de les entranyables estampes de la Diada d'en

Il·lustració de Rory Midhani   En una de les etapes del procés de recuperació d'un abús sexual, concretament quan es recorden les vexacions sofertes, les supervivents poden en frontar-se a salvatges i pertorbadores fantasies de venjança, que les fan sentir com uns monstres. Poden imaginar-se que trenquen les cames del violador amb un bat de beisbol; l'empenyen quan mira per la finestra perquè s'estampi contra l'asfalt i un llarg etcètera d'imatges esgarrifoses que aconsegueixen comprendre millor quan les comparteixen amb altres dones que han travessat per situacions similars, en el context de la teràpia. Es tracta d'un pas dolorós però tot sovint necessari per tirar endavant amb la pròpia vida d'una forma menys autodestructiva. Les fantasies de revenja sanguinària són un mirall de la punxant memòria traumàtica, en què els rols de perpetrador i víctima s'intercanvien però no aconsegueixen atenuar ni tampoc compensar el profund dany sofert.

Collage de Takahiro Kimura de la sèrie Body Language. Moviments com el #Metoo i el #MeQueer  ens plantegen els potencials i els límits de l'autorevelació. Un dels nombrosos deutes que té la psicologia amb el moviment feminista és la visibilització de comportaments abusius com l'assetjament sexual a la feina, al qual es va posar nom i començar a abordar en les dècades de 1960 i 1970 perquè anteriorment ni tan sols existia aquesta xacra i en conseqüència no hi havia la possibilitat de denunciar els violadors ni tampoc de plantejar un tractament adequat per a les supervivents. Algunes víctimes han relatat  com els psiquiatres encoratjaven les dones treballadores agredides a romandre en silenci; evitar els conflictes laborals o a buscar estratègies evasives per tal de moderar la lascívia dels seus caps grapejadors.  Gràcies  al moviment #Metoo  s'ha sacsejat novament l'estructura de poder encobridora que perdura. La creació d'un espai comunitari acolli