Mark Twain a Altsasu




Imatge d'autor no identificat 


L'exemplar solidaritat demostrada pels veïns d'Altsasu amb les gairebé mil quatre-centes persones que van quedar atrapades a la carretera durant la nevada d'aquest cap de setmana ha motivat que s'hagin exposat noves contradiccions entre la imatge del  municipi navarrès, difosa pels grans mitjans de comunicació, i la pacífica realitat que es viu al poble. Tal com s'ha recordat recentment a les xarxes socials, Ana Rosa Quintana va arribar a afirmar que el terror s'hi respirava a cada cantonada. Costa bastant de creure que, en una localitat on s'obren albergs, equipaments esportius, supermercats i cases particulars per atendre tants passatgers en situació d'emergència, hi predomini un clima asfixiant i espantós com el descrit per la famosa periodista. 

Haig de reconèixer que no m'informo mai a través de segons quins canals, motiu pel qual he fet una recerca a través de Google per entendre millor aquest polèmic enfocament i contrastar-lo amb la percepció que en tinc. Generalment, segueixo diferents comptes de Twitter per assabentar-me de les darreres novetats del cas i per aquesta raó la criminalització denunciada no em resultava tan familiar. Els resultats que ofereixen El Mundo, Ok diario o programes com Espejo Público mostren, certament, una visió paral·lela dels fets. Arran del procés català, diverses persones m'han comentat que els truquen parents i amics d'arreu d'Espanya preocupadíssims pel clima de violència que vivim aquí per culpa de l'independentisme. Intueixo que la dissonància és prou similar.

La "cara altruista" no ha gaudit del mateix ressò mediàtic que la tristament famosa baralla de bar del 15 d'octubre de l'any 2016, desencadenada quan una colla de joves del poble es va enfrontar de matinada a diversos guàrdies civils que anaven de paisà i les seves parelles, arran de la qual tres d'ells segueixen en presó provisional, acusats de delictes de terrorisme, a centenars de quilòmetres de distància de la seva llar. La divergència de versions sobre allò que realment va succeir ha estat constant. Malgrat que en un primer moment es parlava de linxament multitudinari cap als membres de la Benemèrita i companyia, més endavant es va desmentir aquesta circumstància, fins i tot en informes policials

Mark Twain és un dels escriptors nord-americans més citats arreu del món; una de les frases que se li atribueix -personalment, no he estat capaç de discernir si la va escriure de debò- és aquella que diu que mai no s'ha de permetre que la veritat s'interposi en el camí d'una bona història. Per tal de parodiar el nivell ètic del món del periodisme -des d'abans de l'era de la postveritat, tot sigui dit- se solia afirmar que la realitat no havia d'arruinar un bon titular. La pega és que, de vegades, els fets són tan fomudament tossuts que acaben surant com l'oli, per damunt de l'aigua. Amb tot, malgrat que hom provi de desconnectar de segons quina intoxicació, el dany causat en moments de crisi com els actuals segueix ben present. Malauradament, ara com ara, no sabria pas a qui recórrer per aturar les campanyes mediàtiques de desprestigi. A la llarga, potser cauran pel seu propi pes.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia